Dodecafonisme

El dodecafonisme és una forma de composició atonal a la qual el punt de partida és una sèrie formada per les 12 notes de l’escala cromàtica però no hi ha cap nota més important que una altra. Per evitar que es jerarquitzin o que una nota es repeteixi més que les altres sempre segueixen un ordre determinat.

Aquesta sèrie es pot presentar de diverses maneres:

El dodecafonisme, als anys ’50, va evolucionar cap al serialisme integral que és una forma de composició atonal en què tots els paràmetres de la música estan regits per unes sèries numèriques.

Exercici

Escriu una composició seguint aquestes indicacions:

  • tria sis notes (el principi és el mateix que el dodecafonisme però amb menys notes per fer-ho més senzill),
  • enumera la sèria adjudicant un número d’ordre a cada nota dins la sèrie,
  • sempre han de seguir aquest ordre (es pot fer la inversió, la retrogradació o la inversió i la retrogradació plegades),
  • no es pot repetir cap nota més que una altra.

A survivor from warsaw

Partitura amb el manuscrit i anàlisi complet

Escrit durant el seu exili californià i estrenada el 1948, Un supervivent de Varsòvia, per a narrador, cor masculí i orquestra (amb una nombrosa secció de percussió), és una de les obres més singulars i impactants d’Arnold Schönberg.

L’obra posa música al testimoni d’un supervivent del gueto de Varsòvia, massacrat pels nazis el 1943 en un dels episodis més crus de l’Holocauste. Aquesta obra de només 6 minuts de durada va assolir un èxit poc habitual a les obres dodecafòniques i es va convertir en un referent ètic de les avantguardes del segle XX.

Tot i que d’origen jueu, Schönberg estava poc familiaritzat tant amb la religió com amb la llengua i els texts sagrats jueus. El compositor – que s’havia convertit al luteranisme als 18 anys – es va tornar a reconvertir al judaïsme el 1933, no tant per convicció religiosa sinó com a gest de rebuig al nazisme. L’obra fou composta només en 13 dies.

L’obra consta de 99 compassos a 4/4 a 80 bpm tot i que hi ha moltes oscil·lacions de tempo. La part de narrador, concebuda en un estil de recitació anomenat Sprechgesant, està escrita en un sistema d’altures relatives que suggereixen l’entonació de la frase, sempre en un registre parlat.

La sèrie dodecafònica és exposada de forma lineal per primera vegada al compàs 80 amb l’entrada del cor
Estructura

The pianist

Playing for time

Als camps de concentració hi havia orquestres que acompanyaven els qui eren conduïts a l’extermini

Never look away

Una altra visió artística, però des d’un punt de vista plàstic, de la II Guerra Mundial és: