Nessun dorma de Turandot de Puccini
Nessun dorma, nessun dorma
Tu pure, o, Principessa
Nella tua fredda stanza
Guardi le stelle che tremano
D’amore e di speranzaMa il mio mistero e chiuso in me
Il nome mio nessun saprà
No, no, sulla tua bocca lo dirò
Quando la luce splenderàEd il mio bacio scioglierà il silenzio
Che ti fa mia
(Il nome suo nessun saprà)
(E noi dovrem, ahimé, morir, morir)Dilegua, o notte
Tramontate, stelle
Tramontate, stelle
All’alba vincerò
Vincerò
Vincerò
Nessun dorma és una ària del darrer acte de Turandot, una òpera de Giacomo Puccini.
Ambientada a la Xina mil·lenària, l’òpera conta la història de la cruel princesa Turandot que, com a venjança a una avantpassada ultrajada, decapita els seus pretendents si no li responen a tres endevinalles. Un príncep desconegut se postul·la responent-li els tres enigmes i la repta que ella endevini el seu nom.
El títol d’aquesta ària significa Que ningú no dormi i fa referència a la proclamació que la princesa Turandot fa per prohibir que ningú a Pequín dormi fins que no es trobi el nom del misteriós príncep Calaf. El príncep, que ha llançat el desafiament, canta fent avinent la seva convicció que el nom no serà descobert.
Que ningú no dormi! Que ningú no dormi!
Tu també, oh Princesa.
A la teva freda estançamires els estels
que tremolen d’amor i d’esperança…
Però el meu misteri és clos dins meu,
el meu nom ningú no el sabrà!
No, no, sobre la teva boca el diré,
quan la llum resplendirà!
I el meu petó desfarà el silencique et fa meva…!
(El seu nom ningú no el sabrà…)
(I nosaltres haurem, ai las, de morir, morir!)
Esvaeix-te, oh nit! Tramunteu, estels!Tramunteu, estels! A l’alba venceré!
Venceré! Venceré!
Història de la Música i Dansa 