Cinema mut i cinema sonor

CINEMA MUT

La música que acompanyava els films de cinema mut es tocava en directe amb piano, piano i violí o orquestrina. S’interpretava el repertori clàssic, melodies populars o s’improvisava al piano. A principis de segle a la sala Augusta de Palma es projectava d’aquesta manera les pel·lícules.

CINEMA SONOR

El cinema sonor fou concebut per difondre cada film amb la seva música. Al començament, tant la paraula com la música es varen usar de manera maldestra ja que els actors feien servir la mateixa tècnica vocal que al teatre, que és diferent del cinema. I la música consistia en cançons a l’estil de les comèdies musicals de Broadway, que s’empraven per omplir els buits dels diàlegs o procedien d’una font d’emissió visible.

Es considera El cantant de jazz de 1927 el primer film sonor.