El Cant de la Sibil·la és un cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa fins que al segle XVI el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l’arribada del Messies i la fi del món es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca. L’any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l’origen en una melodia mossàrab amb text traduït al català al segle XIII.
Explicació història de la Sibil·la de Francesc Vicens.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gritarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals.
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel devallarà
mar, fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fos i alteral;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Humil verge qui haveu parit
Jesus infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l’infern vulga’ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Fotocòpies del Cant de la Sibil·la. Projecte didàctic del CIM.
Història de la Música i Dansa 