«L’amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser et c’est bien en vain qu’on l’appelle s’il lui convient de refuser […] L’amour est enfant de Bohême Il n’a jamais jamais connu de loi Si tu ne m’aimes pas je t’aime si je t’aime prends garde à toi.»
«L’amor és un ocell silvestre que ningú no pot domesticar i és completament en va cridar-lo si li convé de refusar-hi […] L’amor és un infant gitano que mai no ha conegut cap llei Si tu no m’estimes, jo t’estime Si jo t’estime, vés amb compte.»
L’Havanera de Carmen, òpera estrenada el 1875 de Georges Bizet, és una ària per a soprano.
Una operària, la més esperada de totes, no triga a aparèixer: és Carmen. Els homes joves, reunits, li pregunten quan serà el seu torn per a ser estimats per ella. Com a resposta, Carmen exposa la seua filosofia de l’amor, un xic pessimista, en la cèlebre havanera:
El tema està en Dm i quan es toca amb guitarra se sol tocar en scordatura. Tablatura.
Història de la Música i Dansa 