Als anys 50 s’incorpora el jazz i es composen músiques exòtiques. La davallada de l’assistència de públic, que en aquells anys va descobrir la televisió com a mitjà d’entreteniment, va obtenir com a resposta avenços tècnics com el color o el so estereofònic.
La música per al cinema també va canviar ja que la música simfonico-romàntica va desaparèixer per cedir el pas a la modernitat i el jazz. Les grans orquestres foren substituïdes per grups més reduïts.
Durant els anys 60 es posa de moda que una cançó apareixi diverses vegades al film com un leitmotiv. També es començaren a utilitzar partitures preexistents.
Història de la Música i Dansa 