La monodia medieval

La composició musical medieval es va expressar principalment a través de la monodia (composició a una sola veu). Tot i l’existència des del segle XI de tècniques de notació musical bastant precises respecte a les altures, en molt poques ocasions aquestes creacions foren escrites en el precís moment de la seva concepció perquè la tradició oral va continuar essent el principal mecanisme de transmissió musical.

Les fonts escrites només varen ser postes en notació quan hagueren assolit una difusió i celebritat que justificàs la seva recopilació en forma de cançoner. Sovint només es transcrivia la lletra.

A la tradició oral, la poesia és inconcebible sense la música.

Poesia narrativa

La poesia narrativa o èpica medieval ofereix nombrosos exemples en el romancer tradicional que es caracteritza per llargs texts i melodies senzilles en forma de lletania d’una o dues breus frases musicals que es repeteixen constantment. Les melodies medievals no es transcrigueren i la tradició oral no les ha mantingudes.

poesia lírica

La poesia lírica medieval, derivat de lira (l’instrument amb què s’acompanyava el cant d’aquesta poesia), ofereix nombrosos exemples en els trobadors i les càntigues, entre d’altres.

El repertori més antic de poesia lírica medieval no llatina documentada musicalment la constitueixen els trovadors. Es tracta d’un art cultivat a Provença, Occitània, des del segle XI que es convertir en un fenòmen internacional ja que s’extengué per tota Europa, especialment a la Corona d’Aragó. Ramon Llull, per exemple, durant la seva etapa secular composava en llengua occitana.

És un gènere aristocràtic, ja que la majoria dels trovadors foren nobles, i està escrit en occità. La temàtica de les cançons era l’amor cortès tot i que s’inclogueren temes molt diversoso, com la sàtira, la política o la religio. Aquest estil va decaure al segle XIII per la decadència d’Occitània per mor de la Croada albigesa.

Les característiques de la música trobadoresca són:

Textura monòdica, una sola veu.

Timbre vocal amb acompanyament d’instruments.

Text en les diferents llengües romàniques.

Autors definits, trobadors.

Moviment variable depenent del caràcter.

Ritme marcat.

Melodia cantable i rítmica.

Caràcter sensual.

Versions de Nou Romancer i Angelo Branduardi.
Tant m’abelis jois et amors et chans
ert alegrier deports e cortezia,
que l’mon non a ricor ni manentia
don mielhs d’aisso’m tengues per benonans
doncs, sai ieu ben que midons ten las claus
de totz los bes qu’ieu aten ni esper
e ren d’aiso sens lieys non puesc aver.

Tant m’agrada la joia, amor i cant,
i alegria, diversió i cortesia,
que al món no hi ha riquesa ni cabdal
que en fessin sentir més benaurat;
doncs, bé sé jo que ma dama té les claus
de tots els béns que jo atenc i esper,
i res d’això no puc tenir sens ella.
Aquesta versió està en el mode de do mixolidi. S’utilitza per tant l’escala de do amb el si bemoll.

Fotocòpies de la música trobadoresca.

Una altra manifestació de lírica medieval en llengua no llatina són les Càntigues de Santa Maria recopilades per Alfons Xè de Castella, dit el Savi.

Fotocòpies de les Càntigues.

poesia dramàtica

La poesia dramàtica o teatre ofereix exemples en el drama litúrgic (com és el Cant de la Sibil·la).