Ramon Llull

En aquesta pàgina hi trobaràs fragments o cançons inspirades en els texts de Ramon Llull.

L’amor és desfeta

L’AMOR ÉS MAR DESFETA
L’Amor és mar desfeta d’onades i de vents,
que no té port ni riba pels pobres bastiments.

DIGUES, AMIC
Amic, tu que tant estimes
no em diries què és amor?
Amor és mort de qui viu
i vida d’aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.

—Digues, Amic, ¿qui té més gran amor,
aquell qui d’amor viu o aquell qui en mor?
—Aquell que en mor, respon l’Amic lleial,
puix ja no hi pot haver amor més alt. 

—És la ditxosa punyida
que mata l’enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l’Amat.

A vós, Dona Verge Maria

Anàlisi literària

llibre d’amic e amat

D’esperança

Llibre del gentil i dels tres savis

Les barbes de llull

Les barbes de Llull és el projecte que Nou Romancer sobre Ramon Llull:

El 2016 se celebra el setè centenari de la mort de Ramon Llull. El nostre Doctor Il·luminat mereix tots els elogis que li brinden les institucions que duen el seu nom i algunes de noves que s’han creat per a aquesta finalitat.

Nou Romancer i Toni Gomila volgueren afegir-se a aquesta celebració i per això presentaren un espectacle en què la música, la poesia i el teatre es donen la mà per mostrar-nos aspectes d’aquest savi cosmopolita que avui en dia mantenen la mateixa vigència que en plena Edat Mitjana.

L’espectacle parteix de fragments de la intensa obra del filòsof i teòleg (240 títols catalogats) i d’aspectes coneguts de la seva complexa biografia.

Més informació al blog Les barbes de Llull.

Promoció, directe, explicació del projecte.

A VÓS, DONA VERGE SANTA MARIA
Poema de tres cobles inclòs en el Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna, dedicat a la Mare de Déu. Exalta la seva bellesa i les seves qualitats per acabar demanant que molts infidels vagin a Súria (Síria), a l’Orient Mitjà, i que es converteixin a la religió cristiana.
Ramon Llull, aplica les tècniques formals i temàtiques de l’amor cortès per fer una cançó d’amor religiós.
Música: Anònim medieval provençal

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler que es vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no voldria cap altra cosa desitjar ni amar,
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d’amor; qui a vós no vol mai no s’enamor.
El meu voler vol vostra senyoria, memòria i saber a vós jo us vull donar; car sens voler, Dona, jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria [Terra Santa] als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.
Molts homes es vanen que moririen
pel vostre Fill, si calia;
pocs són aquells qui els veuen predicar als infidels, la mort els fa dubtar.

Quatre fragments d’AMIC E AMAT
Música: Ramon Trias (La Fosca)

  1. Cantaven los aucells l’alba, e despertà’s l’amic, qui és l’alba; e los aucells feniren llur cant, e l’amic morí per l’amat, en l’alba.
  2. – Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries?
    Respòs, e dix que amaria, per ço que no morís, com sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.
  3. Cantava l’aucell en lo verger de l’amat, e venc l’amic, qui dix a l’aucell:
  • Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.
  1. – Digues, foll…
  2. Demanaren a l’amic de qui era. Respòs: – D’amor.
  • De què est?
  • D’amor.
  • Qui t’ha engenrat? – Amor.
  • On nasquist?
  • En amor.
  • Qui t’ha nodrit? – Amor.
  • De què vius?
  • D’amor.
  • Con has nom? – Amor.
  • D’on véns?
  • D’amor.
  • On vas?
  • A amor.
  • On estàs?
  • En amor.
  • Has altra cosa mas amor?
    Respòs:
  • Hoc, colpes e torts contra mon amat.
  • Ha en ton amat perdó ?
    Dix l’amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per aço era son hostal enfre temor e esperança.
    (- Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries?) x2
  1. – Digues, foll…
    Cantaven los aucells l’alba…

LA RATA I L’ERMITÀ

El llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de les meravelles. La rata i l’ermità explica una de les històries que Ramon Llull conta com a exemple en el Llibre de les bèsties.
Lletra i música: Pere V. Rado

A una terra esdevingué que un milà duia una rata i un ermità pregà Déu que li caigués a sa falda.
Per les oracions rebudes, Déu feu caure aquella rata tal com deia la pregària
de la mort, la rata es salva.
Ell pregà que aquella rata transformàs en dona bella. Déu sentí los precs ben clars, i la convertí en donzella.
L’ermità diu – Bella filla,
per marit voleu el sol?

  • Senyor, no, que els núvols tapen sa claror com un llençol.
  • Voleu per marit la lluna? – Ermità, no la vull, no
    no té llum en si mateixa del sol depèn sa claror.
    Bella filla, digau-me
    potser un núvol vós voldríeu? Ella respongué que no,
    car lo vent se l’enduria.
    la donzella convençuda per marit no vol el vent, que les altives muntanyes refrenen son moviment.
    Tampoc volgué les muntanyes, car les rates les foraden;
    ni volgué un hom per marit, car a les rates, les maten.
    A la fi diu la donzella
  • ermità pregau a Déu vull tornar ser rata bella, per marit vull un rat bell.

D’ESPERANÇA

D’esperança és un poema del Llibre de Medicina de Pecat que és un tractat moral i doctrinal molt extens escrit en vers.
Música: Alfons Xè el Savi – Cantiga de Santa Maria n 166

Quan apareix l’estel de l’alba
i es preparen totes les flors (perquè) el sol multiplica els colors d’esperança,
d’esperança,
em vesteix d’alegrança
d’una dolçor, confiança
que tenc en la Dona d’Amor…;

i llavors deman confessió
i a tots m’acús per pecador,
a fi que ell em mani
que refaci tot el dany
tan gran que jo he fet, pecant,
a aquells que en són servidors
de la Reina de Valor,
per la qual cosa n’esper socors que a cometre cap més pecat,
no em veja mai obligat
després d’haver-me confessat.

Quan apareix l’estel de l’alba
i es preparen totes les flors (perquè) el sol multiplica els colors d’esperança, d’esperança

SÉNYER DÉUS PLUJA

Fragments del Llibre Lo Concili
Música: Alfons Xè el Savi – Cantiga de Santa Maria n 139

Sényer Déus pluja, perquè el mal fuja, car pecat puja!
Sényer, tal pluja donats
que en amor papa, prelats,
el sepulcre sia cobrats
e lo gran nom vostre honrats.
Prudència sia conseller
que aconsella fait verdader, a lo concili és menester sens ella no valrà diner.
Si lo concili ha son for, temprança gran serà el tresor car tot serà vestit d’or
e de virtuts e de bon cor.
Glotonia és destral amb colp mortal,
si al concili ha hostal lo concili en res no val.
Si al concili va ergull
ab null hom, en ell l’acull tot hi serà de mal escull: no hi cal anar Ramon Llull.
Senyer Déus pluja, que Ramon s’huja, car lo mal puja!

EL GENTIL I ELS TRES SAVIS

El Llibre del gentil e dels tres savis és una de les primeres obres de Ramon Llull a mig camí entre la novel·la moral i la disputa teològica dialogada entre un expert cristià, un de jueu i un de musulmà. Sorprenentment i malgrat la clara predisposició cristiana de l’autor, el llibre no opta per una de les religions monoteistes, sinó que més aviat ressalta els seus aspectes comuns, la qual cosa la fa una obra singular de l’edat mitjana.
Lletra i música: Pere V. Rado

Hi havia un gentil home de Déu, sens coneixement però el cap li feia voltes
i li provocà un turment.
Pensà molt en la vellesa
i amb dolor veia la mort. Amb els ulls plens de tristesa ell no hi trobava conhort.
Mentrestant molt prop d’allà tres savis van conversant
i en veure aquell home trist consol li volen donar.

  • Bell amic – diu un dels savis com vos podem ajudar?
    Com podríem eixugar
    aquest cor que plora tant?
  • Jo voldria m’explicàssiu qui és aquest Déu que parlau potser si me’l feu conèixer potser així ja m’ajudau.
    Els tres savis convençuts al gentil li van contar
    que un dels tres era cristià, l’altre jueu i un musulmà.
    Cadascú amb molt de respecte llurs creences va exposar
    i volgueren dar resposta
    a tot el que els demanà.
    El gentil digué a tots tres quan hagueren acabat
    si volien que els fes conèixer quina fe havia triat.
    Pensaren que era millor
    si cap dels tres ho sabia
    i així seguir la disputa
    per trobar allò que els unia.
    Fer curtes les diferències
    saber parlar i escoltar, allunyar el que mou les guerres i llargament dialogar.

ELOGI DELS DINERS

Elogi dels diners és un text d’Anselm Turmeda musicat per Raimon.

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.