“La música no necessita gens ni mica el cinema; però el cinema sí que necessita la música”
M. Mathieso, director i arranjador
Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula. Normalment però, el terme al·ludeix només a la música d’un film. Des d’un punt de vista musical, s’entén com a banda sonora original aquella música composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d’expressar.
La banda sonora d’una pel·lícula és confegida, essencialment, amb quatre tipus de sons: la paraula, la música, els renous i el silenci.
El so real és el constituït per tots els sons produïts per aquells objectes i persones que formen part de l’acció que contemplem en la pantalla. El so real pot ser: sincrònic, asincrònic, subjectiu (escoltat segons un dels personatges de la narració) i expressiu (produït per elements que no pertanyen pròpiament a la realitat que es descriu o narra).
La música pot ser diagètica, si pertany al món de la ficció, és a dir, si sona alhora que els músics toquen i conviu amb els personatges de la narració, o extradiagètica o incidental, si no pertany al món de la ficció i no té cap justificació realista dins la pel·lícula però que s’hi inclou per reforçar l’acció dramàtica.
La música sol emprar-se:
En substitució d’un so real
En substitució d’un so pensat o recordat per un personatge
Continuació d’un crit o soroll
Subratllar estats psicològics
Com a “leitmotiv”
Com a ambient de fons
HISTÒRIA DE LA BANDA SONORA
Aquí tens una breu història del cinema en dos minuts al youtube. Escriu el títol d’al manco 10 films que coneguis:
Aquí tens un mapa conceptual de la musica al cinema i la relació entre el so i la música. Al blog Clase de música 2.0 hi ha una pàgina amb mapes conceptuals, un llibre digital titulat Música y cine, conceptos básicos i qüestionaris sobre les BSO.
Formes narratives afectades per la simbiosi música i cinema
“La música en el cinema pot posar de manifest i intensificar els més íntims pensaments dels personatges. Pot conferir a una escena terror, grandesa, alegria o misèria. Acostuma a transformar el mer diàleg en autèntica poesia. És el vincle de comunicació entre la pantalla i l’espectador.”
Bertrand Herrmann, compositor de BSO
La música té dues maneres de situar-se en el clima emocional de l’escena.
- com a reforç de la imatge i modelant el seu clima afectiu i dramàtic, o
- com a contrapunt
Michel Chion proposa tres categories.
- Música de fossat, que és música empàtica i participa directament de les emocions dels personatges. És la visió tradicional, com al teatre, música descriptiva.
- Música de pantalla, que és anempàtica, indiferent als personatges. Sona perquè algun instrument o mitjà apareix en pantalla. La seva expressivitat surgeix de l’estrany llaç que les uneix.
- Música de contrapunt, que aporta simbolisme. S’utilitza en pel·lícules de vocació revolucionària i social. Oposició dialèctica, ja que es veu la derrota dels revolucionaris però la música parla de la possible victòria.
música ja composta
La música clàssica o el pop:
- augmenta el contingut emocional
- aporta un valor d’època o context
A les cançons de pel·lícules hi trobareu cançons que s’han popularitzat pel fet d’haver estat incorporades a una escena cinematogràfica o a la inversa, temes ja molt famosos que han estat incorporats a films.
https://togallart7.wixsite.com/partiturasdecine
Anàlisi d’una pel·lícula.
Anàlisi d’una escena.
