BSO

“La música no necessita gens ni mica el cinema; però el cinema sí que necessita la música”

M. Mathieso, director i arranjador

Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula. Normalment però, el terme al·ludeix només a la música d’un film. Des d’un punt de vista musical, s’entén com a banda sonora original aquella música composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d’expressar.

La banda sonora d’una pel·lícula és confegida, essencialment, amb quatre tipus de sons: la paraula, la música, els renous i el silenci.

El so real és el constituït per tots els sons produïts per aquells objectes i persones que formen part de l’acció que contemplem en la pantalla. El so real pot ser: sincrònic, asincrònic, subjectiu (escoltat segons un dels personatges de la narració) i expressiu (produït per elements que no pertanyen pròpiament a la realitat que es descriu o narra).

La música pot ser diagètica, si pertany al món de la ficció, és a dir, si sona alhora que els músics toquen i conviu amb els personatges de la narració, o extradiagètica o incidental, si no pertany al món de la ficció i no té cap justificació realista dins la pel·lícula però que s’hi inclou per reforçar l’acció dramàtica.

La música sol emprar-se:

En substitució d’un so real
En substitució d’un so pensat o recordat per un personatge
Continuació d’un crit o soroll
Subratllar estats psicològics
Com a “leitmotiv”
Com a ambient de fons

HISTÒRIA DE LA BANDA SONORA

Aquí tens una breu història del cinema en dos minuts al youtube. Escriu el títol d’al manco 10 films que coneguis:

Aquí tens un mapa conceptual de la musica al cinema i la relació entre el so i la música. Al blog Clase de música 2.0 hi ha una pàgina amb mapes conceptuals, un llibre digital titulat Música y cine, conceptos básicos i qüestionaris sobre les BSO.

Formes narratives afectades per la simbiosi música i cinema

“La música en el cinema pot posar de manifest i intensificar els més íntims pensaments dels personatges. Pot conferir a una escena terror, grandesa, alegria o misèria. Acostuma a transformar el mer diàleg en autèntica poesia. És el vincle de comunicació entre la pantalla i l’espectador.”

Bertrand Herrmann, compositor de BSO

La música té dues maneres de situar-se en el clima emocional de l’escena.

  • com a reforç de la imatge i modelant el seu clima afectiu i dramàtic, o
  • com a contrapunt

Michel Chion proposa tres categories.

  • Música de fossat, que és música empàtica i participa directament de les emocions dels personatges. És la visió tradicional, com al teatre, música descriptiva.
  • Música de pantalla, que és anempàtica, indiferent als personatges. Sona perquè algun instrument o mitjà apareix en pantalla. La seva expressivitat surgeix de l’estrany llaç que les uneix.
  • Música de contrapunt, que aporta simbolisme. S’utilitza en pel·lícules de vocació revolucionària i social. Oposició dialèctica, ja que es veu la derrota dels revolucionaris però la música parla de la possible victòria.

música ja composta

La música clàssica o el pop:

  • augmenta el contingut emocional
  • aporta un valor d’època o context

A les cançons de pel·lícules hi trobareu cançons que s’han popularitzat pel fet d’haver estat incorporades a una escena cinematogràfica o a la inversa, temes ja molt famosos que han estat incorporats a films.

https://togallart7.wixsite.com/partiturasdecine

Anàlisi d’una pel·lícula.

Anàlisi d’una escena.