Al naixement del Barroc musical hi conflueixen tres factors: la concreció de l’ideal humanista en una forma d’expressió musical basada en la melodia acompanyada, el desenvolupament del baix continu i el naixement de l’òpera com espectacle.
Fins al Renaixement quan es componia polifonia totes les veus tenien la mateixa importància, ja fos a la textura homofònica o a la contrapuntística. Totes estan lligades entre sí i era difícil destriar quina era la més destacada o la principal. Al Barroc es produeix una jerarquització de l’ordre i la importància de les veus. N’hi ha una, normalment la que té el registre més agut, que passa a ser la principal i la resta l’acompanyen organitzades a partir d’un baix. Les veus intermitges tenen una funció d’acompanyament. Aquesta textura s’anomena melodia acompanyada.
El baix continu, que és un sistema de xifrat harmònic, permetrà simplificar l’escriptura instrumental i permetrà alliberar la veu principal de les regles del contrapunt.
Per la seva part, la consolidació de l’òpera com a principal espectacle musical del Barroc reflexa l’emergència d’un incipient mercat d’oci urbà que es regirà per les modes i del que en resultarà un major dinamisme en l’evolució dels estils musicals.
A finals del XVI les disquisicions estètiques d’un grup de compositors i intel·lectuals florentins sobre la restitució del teatre grec antic varen desembocar en la creació de diferents espectacles teatrals cantats en la seva integritat. Aquestes primeres obres retornaren a la monodia amb la finalitat de reforçar les possibilitats expressives del text cantat. El baix continu va ser l’eina adequada per a possibilitar el desenvolupament de la melodia sense renunciar a l’expressivitat que proporcionava el suport harmònic. El baix continu constitueix l’element tècnic característic i definitori de l’era Barroca. A vegades l’interpreta un sol instrument, com un arxillaüt o un clavicémbal, i a vegades l’interpreta una secció més àmplia que pot incloure apart del esmentats cellos, contrabaixos, orgue o guitarres.
La melodia acompanyada pel baix continu ben aviat fou percebuda com una revolució, com un nou estil capaç de rivalitzar amb l’antic estil polifònic. Aquest nou estil no va substituir l’antic sinó que va ocupar un nou espai. L’antic predominà l’església i el nou al teatre, que era on es cantava l’òpera.
L’estil modern s’adaptà ràpidament a la música instrumental. Els instrumentistes trobaren en el baix continu un poderós mitjà per alliberar els seus instruments de les restriccions del contrapunt i desenvolupar un virtuosisme tècnic. El violí va rebre un impuls enorme d’aquest desenvolupament a Itàlia i va assolir en unes poques dècades el protagonisme pel que és conegut actualment.
Vivaldi: LEs quatre estacions
Les quatre estacions de Vivaldi són quatre concerts per a violí solista en què es requereix un domini tècnic extraordinari de l’instrument.
Hivern
Descarrega la partitura de Vivaldi – Hivern i escolta el playback. Els acords per acompanyar amb el teclat són
F C C7 F C/E DM Bb/D C Am/C Bb G/Bnatural C
C F G/F C Gsus4 G C
Història de la Música i Dansa 