Barcarola de Les contes d’Hoffmann de Jacques Offenbach
Belle nuit, nuit d’amour,
Souris nos ivresses,
Nuit plus douce que le jour,
belle nuit d’amour!
Ah! Souris nos ivresses!
Nuit d’amour, nuit d’amour!
Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!
Le temps fuit et sans retour
Emporte nos tendresses,
Loin de cet heureux sjour
Le temps fuit sans retour.
Zphyrs embrass,
Versez-nous vos caresses,
Zphyrs embrass,
Donnez-nous vos baisers!
vos baisers! vos baisers! Ah!
L’ópera està basada en tres contes d’E.T.A. Hoffmann. El personatge de Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos.
El tercer relat de Hoffmann té lloc a Venècia. L’escena, en un palau des del que s’albira el Gran Canal; Nicklausse, l’amiga de Hoffmann, i la cortesana Giulietta, la jove de qui està enamorat Hoffmann, canten la famosa barcarola amb la concurrència d’un nombrós grup d’assistents. Es tracta d’una tonada deliciosa, a mig camí entre el tempo de vals i l’efecte apaivagador d’una cançó de bressol, que canten Giulietta (soprano) i Nicklausse (mezzosoprano) mentre celebren la vida feliç en un palau venecià. Una alenada d’aire fresc, d’encís, abans que esclati el drama.
Una barcarola és una cançó popular, típica dels gondolers venecians, o una peça musical composta en aquest estil. La barcarola es caracteritza per un ritme evocador del moviment de la perxa per part del gondoler, en compàs de 6/8 i tempo moderat.
La vita è bella
Aquesta famosa barcarolla d’Offenbach, que era d’origen jueu, enllaça dos moments emotius dels protagonistes de la pel·lícula La vida és bella, un en llibertat i l’altre al camp de concentració.
Piano
Partitura en F.
Història de la Música i Dansa 