La donna è mobile de Rigoletto de Verdi
La donna è mobile qual piuma al vento
Muta d’accento e di pensiero
Sempre un amabile leggiadro viso
In pianto o in riso, è menzognero
La donna è mobile qual piuma al vento
Muta d’acc—ento e di pensier, e di pensier
E, e di pensier
È sempre misero chi a lei s’affida
Chi le confida mal cauto il cuore!
Pur mai non sentesi felice appieno
Chi su quel seno non liba amore!
La donna è mobile qual piuma al vento
Muta d’acc—ento e di pensier, e di pensier
E, e di pensier
La donna è mobile (La dona és voluble) es una ària de l’òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi (1850). És una de las àries més famosas de la lírica universal.
La donna è mobile és interpretada a l’inici del 3r acte quen en una posada es troben Rigoletto, Gilda, el duc, el malvat Sparafucile i la seua germana Maddalena. Rigoletto vol demostrar a la seua filla com és de llicenciós el duc, de qui està enamorada. El duc canta canta La donna è mobile i després festeja Maddalena.
L’aria està en B i en compàs de 3/8.
Història de la Música i Dansa 